Hem cago amb mi mateix per no cagar-me en una
altra cosa. Ja estem a meitat de febrer, per aquí s’acaba l’estiu, marxa la
calor insuportable, els dies de platja, el neoprè d’estiu necessita alguna pesa
tèrmica de més per fer efecte, la pluja cau un dia si i l’altre quasi que
també, però només per minuts, així que et deixa xop per la resta del dia. En
canvi, per allà comença a desplomar-se la neu dels Pirineus, la bufanda durant
algunes hores del dia fa nosa, els dies comencen a ser més llargs, fa més
gràcia sortir al carrer, anar a la muntanya o sortir de festa sense l’abric de
neu.
Jajajaja però que
tonteries! Me la pela el temps que fa! Hem cago amb tot perquè fa més d’un mes
i mig que vull escriure alguna cosa o editar algun de tots els vídeos que he
anat fent per posar al dia aquest diari, memòries, blog o el que sigui.
El fet recau en
que fa molt temps que volia fer l’entrada d’any. Per algun motiu o altres,
viatge a Melbourne, canvi de pis, no connexió a Internet, escola nova, molta
feina, iniciació amb els Entrenaments Personals més exercici diari per posar-me
en forma, no m’ha quedat gaire temps per viure i menys per escriure! Tot i així
és una excusa. Així que primer propòsit per aquest 2014 és: Faré dos entrades
al mes fins a finals d’any, sigui quin sigui el contingut (ja que no llegeixo
al menys així escriuré).
Al grano que nos
vamos! Cap d’any 2013-14! Treballant a tope durant tot el dia! Però amb alguns
moments de pausa, festa i gaudint de l’espectacle dels focs artificials que van
enlluernar per més de 10 minuts Darling Harbour. L’ambient va ser increïble,
tota la gent amb barret i confetis al restaurant, servint cocktails i begudes
sense parar i felicitant l’any nou a gent que no tenia ni idea de qui eren, com
es deien i de on venien.
Un cop acabada la
feina a les tantes del matí, direcció cap a Bondi Beach on hi havia una festa
privada en mig d’un jardí que acabava en un penya-segat amb vistes al mar i a
la platja de Bondi. El problema va ser que per arribar al lloc només teníem dos
bicis i érem tres (Michele and Dylan), el més ràpid va ser que ells anessin amb
bici i jo corrents al davant, així que es pot dir que el primer que vaig fer
per any nou és córrer 7km vestit de
cambrer. Però va valer la pena arribar allà amb aquell paisatge combinat amb un
bon Dj en mig i un arbre que semblava que l’haguessin posat per a que hem puges. Allà va acabar la nit i
començar el nou any!
#unmésunmenys
No hay comentarios:
Publicar un comentario